Viquipèdia:Llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals

Aquesta pàgina descriu una directriu de la Viquipèdia. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una guia de recomanacions a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió, la taverna o obrint una presa de decisió.

Aquest llibre d'estil es una guia per a les entrades relacionades amb el calendari d'esdeveniments i la Classificació cronològica dels esdeveniments (per d'altres qüestions sobre estil, vegeu el Llibre d'estil general. Per veure models d'aplicació d'aquestes dades visiteu la pàgina de plantilles.

[edita] Introducció

Abans d'intruduir una dada ens hem d'assegurar que és certa i amb tots els detalls ben correctes: l'hem de comprovar a partir d'un parell de fonts, pel cap baix, ja que és habitual que determinades fonts donin dades errònies.

Els esdeveniments poden ser de tres tipus diferents:

• fet genèric
• naixement
• defunció (necrològica)

En cada apartat, separarem els esdeveniments que han tingut lloc als Països Catalans o a la resta del món. Val a dir que les defuncions de personatges catalans esdevingudes fora dels Països Catalans també s'anotaran a l'apartat "PAÏSOS CATALANS" (exemple: Vázquez Montalbán). Fins i tot s'hi podria anotar el naixement a fora d'un català d'adopció (exemple: "López Raimundo" o la reina catalana "Violant d'Hongria") o esdevingut fora "accidentalment" ("Àngel Guimerà"). La distinció entre Països Catalans i Món es farà sempre, excepte en les següents ocasions:

• en l'època en què no té sentit de parlar de cultura o nació catalana (p.ex., podem fixar arbitràriament aquest límit en el primer any del segle IX: l'any 801. Aquest any va néixer Berà, el primer comte de Barcelona de qui tenim constància.
• en aquells anys i tipus d'esdeveniments pels quals no hi ha almenys una o dues entrades a cada subapartat (per exemple, si en un any només hi ha una defunció, o dues defuncions que haurien d'anar al subapartat Món, no val la pena de fer els subapartats Món/Països Catalans a les necrològiques). D'aquesta manera s'evita de tenir subapartats buits i es millora la legibilitat. Aquest criteri és dinàmic, ja que, a mida que s'afegeixen esdeveniments diversos, pot ser necessari de fer els subapartats.

Cal vigilar de no anotar una defunció a l'apartat d'esdeveniments, ni tan sols en el cas que es tracti d'un assassinat (si és així, es pot fer constar en el comentari de la defunció: p.ex. XXX: assassinat per XXX).

Les diferents dades d'un mateix apartat s'han d'escriure per ordre cronològic.

Una vegada enregistrada una dada al "Calendari d'esdeveniments", s'ha de col·locar també a l'any que toqui de la "Taula anual" del segle corresponent.

[edita] Estructura d'una dada

• Si el fet ha passat en un municipi concret:

ANY/DIA - MUNICIPI (REGIÓ, PAÍS): DESCRIPCIÓ DEL FET (començant en minúscula).

• Si el fet NO ha passat en un municipi concret, però afecta una determinada entitat territorial, que normalment és un país:

ANY/DIA - PAÍS (o l'entitat territorial que sigui): DESCIPCIÓ DEL FET (començant en minúscula).

• Si es tracta d'un naixement o necrològica: ANY/DIA - MUNICIPI (REGIÓ, PAÍS): NOM, MÈRITS DEL PERSONATGE, GENTILICI DEL PRESONATGE, COMENTARI SOBRE LA MORT (en les defuncions, si s'escau; només excepcionalment en els naixements).

Cal enllaçar per a un possible bot (amb [[]]) les dades següents: ANY, DIA, MUNICIPI, REGIÓ, NOM DE LA PERSONA QUE PROTAGONITZA EL FET (la qual cosa és imprescindible en el cas de naixements i defuncions).

[edita] Comentaris sobre les diferents dades

[edita] Any/dia

Al "Calendari d'esdeveniments" hi ha de constar el DIA i la "Taula anual", l'ANY del fet.

[edita] Topònims

[edita] Forma catalana

Quan existeixi, sempre farem servir la forma catalana dels topònims, amb preferència a l'autòctona: Colònia (Köln), Milà (Milano), Londres (London), Conca (Cuenca). Es cas de dubte, sempre es pot redireccionar la denominació autòctona cap a la catalana.

[edita] País

Cal entendre l'estat, excepte en el cas de nacions sense estat amb un territori perfectament definit. Esmentarem les més conegudes: els Països Catalans, el País Basc, Galícia, Còrsega, Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les, Irlanda del Nord, Txetxènia, Palestina, el Kurdistan, el Caixmir, el Tibet, el Quebec.

Farem servir el nom usual del països: França, no "estat francès", "república francesa", Espanya, no "estal espanyol", "regne d'Espanya", etc. Val a dir, però, que si el redactat ho requereix, es poden usar aquestes denominacions oficials, però el nom de la pàgina i el bot els farem amb la denominació curta.

[edita] Regió

Cal entendre per "regió" diferents entitas territorials, segons el país, d'acord amb el que s'especifica a continuació:

• Als Països Catalans: la comarca.
• A Espanya: la província i la comunitat autònoma (separades amb coma).
• En països federals com els Estats Units, Alemanya, el Canadà, Mèxic, l'Índia, la Federació Russa, etc.: l'estat federal (oblast, kraja, república autònoma, etc. en el cas de la Federació Russa). Exemples: Ohio, Baviera, Manitoba, Oaxaca, Kerala, Crimea, respectivament.

• En països amb regions ben definides, com França, Itàlia, el Regne Unit: la regió (exemples: la Gascunya, la Pulla, Essen, respectivament). En el cas de França, s'hi pot incloure el departament (tot i que això no es farà mai en el cas de la Catalunya del Nord, Iparralde o Còrsega.
• En els esdeveniments de Rússia, no cal indicar que forma part de la Federació Russa, perquè ja se sobreentén.
• En els esdeveniments esdevinguts en la capital d'un país (i a Barcelona, Palma o València, als Països Catalans), no cal especificar la REGIÓ (comarca, província, etc.), ja que és innecessari.
• En el cas de les capitals de província espanyoles tampoc s'hi especificarà la província, ja que el nom és sempre el mateix (això passa també sovint en els territoris de la Federació Russa, entre altres), excepte les províncies basques.

[edita] Descripcio del fet

La començarem en minúscula (llevat que el primer mot sigui un nom propi, com és obvi) i procurarem que sigui ben clara: aconsellem l'estructura clàssica de "subjecte", "verb" i "complement", i desaconsellem les oracions passives, passives reflexives o impersonals.

• Exemple: "uns esportistes encapçalats per Joan Gamper (subjecte) funden (verb) el Barça (complement)".
• Males solucions: "El Barça és fundat per Joan Gamper", "Es funda el Barça" o bé "Funden el Barça".

En la descripció no s'ha de dir mai el municipi on ha passat el fet, ja que això ja consta a l'encapçalament. Però sí que s'hi pot indicar el lloc del municipi on s'han esdevingut els fets (per exemple: "al gimnàs Solé"). No cal dir que s'ha d'enllaçar (amb [[]]) el nom del protagonista o protagonistes del fet, així com altres dades importants.

[edita] Nom del personatge

Distingirem entre els noms de personatges antics i de personatges moderns, sense que es pugui dir amb exactitud quan acaben els primers i comencen els segons.

• Personatges antics: farem servir la forma catalana específica, si n'hi ha: Aristòtil, Mandoni, Viriat, Homer. En el cas dels personatges romans, restringirem l'entrada al nom o noms principals: Virgili (Publi Virgili Maró), Juli Cèsar (Gai Juli Cèsar), Escipió Africà (Publi Corneli Escipió Africà), etc.

• Personatges moderns: escriurem el nom complet tal i com l'hauria escrit la persona de qui es parla amb caràcters llatins: Jordi Pujol i Soley; Thomas Alva Edison.

• Els personatges que dubtem entre la forma catalanitzada o no, podem fer l'entrada amb una de les formes i redirigir l'altra: Galileo Galilei / Galileu; Mikolaj Kopernik / Nicolau Copèrnic.

• Si es tracta d'un pseudònim o d'un nom artístic amb què es coneix o coneixia el personatge, pot ser preferible fer-lo servir com a entrada: Joan Capri, Terenci Moix. Si porten article, l'inclourem a l'entrada: la Monyos. Si cal, farem una entrada redireccionada amb el nom legal (o vice-versa). Si a la dada volem citar el nom real ho farem així: Pere Pubill i Calaf, conegut com [[Peret]].

• Com és sabut, segons la normativa, els noms dels papes, dels reis (o els nobles caps d'estat) i els dels familiars directes d'aquests darrers, s'adapten a la forma catalana: Joan Pau II, Joan Carles I, etc. Caldrà doncs anomenar-los així, sense cap afegit. NOMÉS quan hi hagi una possible ambigüitat, s'hi afegirà el nom del país d'on era rei per evitar-la (el renom mai no es farà servir com a afegit, l'hi inclourem, però fora del nom de la pàgina); en el cas dels papes, es farà pecedir del mot "papa". Si un dels monarques és català, l'afegit el portarà l'altre. Per exemple: [[Pere I]] es referirà al rei catalano-aragonès (Pere I el Catòlic), i els altres portaran l'afegit: [[Pere I de Castella]] (i no Pere el Cruel, ja que el renom va fora: [[Pere I de Castella]] el Cruel), [[Pere I de Rússia]]" (i no Pere el Gran, ja que el renom va fora: [[Pere I de Rússia]] el Gran), etc. [[Joan I]] serà el rei català Joan I el Trobador; si ens volem referir al papa, escriurem [[papa Joan I]].

[edita] Mèrits del personatge

Hi anotarem allò que fa que sigui (o hagi estat) una persona coneguda. Ex. poeta (cal citar en quina llengua), metge, astrònom. Cal enllaçar aquestes característiques amb les matèries corresponenents: poeta o escriptor (Literatura de la llengua corresponent), metge (Medicina), astrònom (Astronomia), etc.

[edita] Gentilici del personatge

S'hi especificarà el gentilici corresponent, enllaçat amb el país: català (Catalunya), rus (Rússia).

[edita] Consideracions sobre alguns gentilicis

• En els Països Catalans preferirem distingir entre "català", "valencià", "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" i "formenterer"; i a la Gran Bretanya, entre "anglès", "escocès", "gal·lès", enfront de "britànic". Mai no anomenarem "anglès" els britànics no anglesos.

• Els navarresos no els considerarem "bascos".

• El mot "àrab" només l'aplicarem als habitants de l'Aràbia Saudita (especificant "àrab saudí"): no es generalitzarà a tots els països del món àrab. Tampoc als moros hispànics, que anomenarem "andalusins", i farem el bot cap a Al-Àndalus.

• Mai anomenarem "nord-americà" els estatunidencs.

• Només anomenarem "indi" els habitants de l'Índia: mai els amerindis, als quals ens referirem amb el grup ètnic corresponent (en plural): siouxs, maies, inques, etc.

• Vigilarem de no atribuir als personatges gentilicis realtius a entitats polítiques inexistents en el moment en què van viure. Per exemple: "Sèneca - Còrdova (Andalusia, Espanya): filòsof i polític romà."; i el mot "romà" aniria enllaçat a "Imperi Romà" (ja que en aquest personatge el mot "romà" fa referència a l'imperi, i no pas a la ciutat de Roma. Doncs bé, seria inadmissible que s'hagués dit: "Sèneca - Còrdova (Andalusia, Espanya): filòsof i polític espanyol", ja que Espanya no existia com a entitat política, quan Sèneca va viure.

També pot passar que en l'època del personatge, el lloc hagués format part d'una unitat territorial distinta de l'actual. Per exemple, si parlem d'Arquímedes direm: Siracusa (Sicília, Itàlia): físic grec, perquè quan ell va viure Siracusa era una ciutat grega.

[edita] Defunció

Hi escriurem el comentari que considerem escaient. Si ha estat per assassinat, es dirà sempre, incloses les circumstàncies i el nom de l'assassí, si és conegut. També es dirà si la mort del personatge ha tingut conseqüències polítiques o d'altra mena. En canvi, com a norma general, no s'hi farà constar la malaltia que va causar la mort del personatge.

[edita] Altres qüestions

Cal evitar determinades repeticions. Si un fet passa a en un determinat país, i se cita un rei o un cap d'estat o de govern, ja se suposa que és del mateix país, i no cal esmentar-ho. El mateix podríem dir del nom del lloc on passa un fet: per evitar-ne la repetició, cal recórrer a mots com "ciutat", "país" o als pronoms febles "hi" i "en"; o fins i tot, pot no posar-s'hi res. Exemples:

Milà: s'inaugura la fira de mostres a la ciutat. NO: Milà: s'inaugura la fira de mostres de Milà.

Holanda: el país recupera la independència. NO: Holanda: Holanda recupera la independència.

Barcelona: s'hi comença a publicar la revista Cavall Fort. NO: Barcelona: es comença a publicar a Barcelona la revista Cavall Fort.

Els Estats Units: Kennedy n'esdevé president. NO: Els Estats Units: Kennedy esdevé president dels Estats Units.

Mònaco: el príncep Rainier puja al tron. NO: Mònaco: el príncep Rainier puja al tron de Mònaco.

Excepcionalment, pot passar que no es pugui indicar cap lloc, perquè determinats fets no tenen una localització concreta, com per exemple l'acabament de les hostilitats entre dos països, la presència d'una epidèmia generalitzada, etc.

En alguns casos, el lloc no és cap municipi ni país: el pol nord, un mar (en un naufragi, per exemple), un astre (la Lluna, quan hi arriba l'home, per exemple).

En algunes pàgines s'hi podria afegir, si és el cas, un setè apartat: EFEMÈRIDES ASTRONÒMIQUES.

Sobre els articles en els noms propis, cal tenir presents les consideracions següents:

• Pobles catalans: tot i que l'article (quan hi és) s'escriu en minúscula, forma part del nom propi, per tant s'inclourà dintre de l'enllaç (dintre de [[]]): l'Estartit, la Pobla de Montornès, el Milà, es Mercadal, sa Pobla.

• Pobles o ciutats no catalans: també inclourem l'article al nom, tant si es tracta de la forma catalana del topònim com si és l'autòctona, "l'Haia", "l'Havre"; anirà en majúscula només en el cas dels topònims en castellà o gallec, respectant el que és tradicional en aquestes llengües: "El Escorial", "La Paz"; "A Corunha" (o "A Coruña", "La Coruña")

• Entitats territorials superiors al municipi (comarques, països, etc.). No ometrem l'article quan hi sigui tradicional, però NO L'INCLOUREM al nom propi, és a dir, no formarà part del bot (l'article no anirà a dins dels [[]]). Exemples: "el Baix Camp", "els Estats Units", "l'Índia", "el Marroc", "l'Argentina". Recordem que les comarques catalanes duen totes article excepte una: "Osona", i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta. [1]

.