|
|
EinesEn altres llengües
|
Myanmar
Myanmar (tradicionalment anomenat Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital és Naypyidaw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).
[edita] GeografiaBirmània, amb una àrea total de 678.500 km² (261,970 milles quadrades), és el país continental més gran del sud-est asiàtic, i el 40è més gran del món, (després de Zàmbia). És una mica més petit que l'estat de Texas als EUA i una mica més gran que l'Afganistan. Està situat entre la divisio Chittagong de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'Índia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres més llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birmània limita amb Laos i Tailàndia al sud-est. Birmània té 1.930 km (1,199 milles) de línia costanera contigua al llarg del Golf de Bengala i el Mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un terç del seu perímetre total.[1] Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar.[3] Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l'altipla Shan existeixen dins de Birmània, totes les qual discorren en direcció nord-sud des de l'Himalàia.[4]Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.[2] El riu principal és l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gairebé 2.170 quilòmetres de longitud, que travessa el país de nord a sud i té una conca ampla que abasta la major part de Birmània i és habitada per gran part de la població. És navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou braços en un ampli delta al golf de Martaban, on també desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi és un territori ideal pel conreu de l'arròs, suficient per abastir les necessitats del país, mentre que el riu representa una important via de comunicació. Un altre riu important és el Salween, que és més llarg que l'Irauadi però té la conca més reduïda i és poc navegable per la seva poca profunditat. Les planes fèrtils es troben a les valls situades entre las cadenes muntanyoses.[4] La major part de població de Birmània viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altiplà Shan. Gran part del país és troba situat entre el Tròpic de Càncer i l'equador. És situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que està situada a Birmània central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C 
[edita] Història[edita] Regnes i colònia britànicaDes del segle III aC fins al segle XV els pegu, els ava, els Mon i altres desapareguts com els pyu s'anirien perpetrant en dinasties i pobles en guerres entre ells que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Però no seria fins a la Dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que mantindrien la unió. L'Imperi Britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori i en 1886 va establir un protectorat colonial. Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya en 1945. En 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència. [edita] ComunismeEn 1949 es va produir una sublevació comunista dominada pel Govern de U Nu. Des de 1962 es va imposar un règim militar encapçalament pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Després d'aprovar-se una nova Constitució, que va definir al país com "República Socialista" (gener de 1974), al març de 1974 Ne Win va ser escollit president de la República. Reelegit al març de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); però va seguir al front el poderós partit únic del país fins una revolució que demanava la democràcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formació d'un govern militar amb el General Saw Maung al capdavant d'este. [edita] Règim militarEn 1989 el govern militar fruit d'un colp d'Estat en 1988, va canviar el nom del país pel de "Unió de Myanmar". Este canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d'Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides i per la Unió Europea[cal citació], però rebutjats per alguns governs. En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seua filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmània més reconeguda del món és U Thant, que va ocupar el càrrec de secretari general de les Nacions Unides durant dos períodes. Birmània va patir també el terratrémol de l'Oceà Índic de 2004. En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del propi país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Este procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Esta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda en arrest domiciliari i davall una estricta custòdia, des de 1996. [edita] Subdivisió administrativa
[edita] Estats
[edita] Províncies
[edita] DemografiaLa majoria de la població la formen els bamar o birmans, que són uns 28 milions, de religió budista i que parlen el birmà. La resta de grups ètnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, són els següents (nom, nombre, religió predominant, llengua pròpia):
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
