|
|
Moviments migratoris
El volum d’una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat. Les societats són obertes i dinà miques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració.
En tot moviment migratori a mes d’haver-hi un punt de partida, d’on s’emigra i d’on la persona és considerada emigrant, hi ha un destÃ, on s’immigra i en arribar la persona és considerada immigrant, el qual pot variar en funció de les caracterÃstiques de la població i les seves necessitats.
Les migracions per elles mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l’ús que se’n faci, de la capacitat d’acollida del paÃs o regió i de la manera com els immigrants s’integrin al cos social on arriben
Causes
- Situacions crÃtiques del paÃs d’origen produïdes per causes naturals (terratrèmols, inundacions, ...)
- Situacions de conflicte bèlic i polÃtic (produït per l’home)
- Factors econòmics i de treball
- Motius socio-culturals (necessitat de llibertat, atracció per altres zones, ...)
Punts forts
- En el paÃs d’acollida a nivell empresarial es poden pagar salaris més baixos, per l’increment de la mà d’obra
- Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per les persones del paÃs o zona d’acollida
- Pels països d’origen és una arribada de divises.
- Disminueixen els problemes socials en els països d’origen
Punts febles
- Increment de problemes socials en el paÃs d’acollida. En alguns casos es desenvolupen situacions de racisme i xenofòbia.
- Per al treballador del paÃs d’acollida comporta un descens de salari.
- Risc de què una concentració massiva d’immigració porti a una exclusió per ella mateixa
- Creació de polÃtiques integradores per a què les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.
- La incorporació massiva de nous residents poden posar en perill la pròpia identitat del paÃs o zona.
Informació procedent de: Varis autors. Immigració. Nadala 2007. Fundació LluÃs Carulla Varis autors. Intercambio. Ed. Vicens Vives. Edició 1979
|