Mitologia

...

En la mitologia europea Sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc (Conca de Barberà)

Una mitologia és un sistema relativament coherent de mites que fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característiques principals el ser una narració on no es pot destriar fàcilment contingut i la història. Els temes es basen en explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.

La mitologia és la base de la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena mitologia al seu sistema de creences, d'altres accepten que no cal creure literalment en les histories que surten als textos sagrats, sinó que cal veure-les com a representacions figuratives (al·legoria) del seu sistema de fe. Tot i això, el terme mitologia s'aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.

En moltes cultures sobreviuen de forma fragmentària mites o llegendes que són d'origen molt antic i que no estan lligades a la religió o religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns. En la majoria de societats modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicació de cap fenomen, sinó com un llegat cultural d'altres temps o com a històries per la mainada. D'altra banda, hi ha obres de ficció (com El Senyor dels Anells o Star Trek), que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes llegendes urbanes també tenen trets en comú amb els relats mitològics.

Actualment, moltes de les grans religions són monoteistes (a diferència de l'antiguetat, dons aleshores diverses religions importants eren politeistes). Generalment, la mitologia admet l'existència d'un déu i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els àngels o els esperits), si bé hi ha alguna religió (com la budista) que nega explícitament la idea d'un déu antropomòrfic (malgrat això, sí que admet l'existència d'alguna entitat sobrenatural). Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir en quan a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religió grega antigua (la de Zeus i Heracles) els déus tenen curiosament un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.

[edita] Temes dels mites

Els mites sempre responen a una veritat considerada trascedental, per això van més enllà de la simple narració. Els temes són comuns a totes les cultures, encara que variï la forma o relat.

Mites sobre l'origen, que inclouen relats sobre la creació del món o la fundació d'una ciutat o raça
Mites rituals, que expliquen el perquè de determinades pràctiques, usualment per contentar un déu o recordar un fet per tal d'evitar desgràcies
Mites de culte a una divinitat, on s'explica la seva vida i poder
Mites de prestigi: parlen del llinatge reial o d'herois nacionals, estan molt relacionats amb l'èpica i són posteriors a la resta
Mites escatològics: expliquen la fi del món o de la pròpia civilització
Mites socials: justifiquen determinades pràctiques socials i els valors imperants, solen ser semblants als de culte i recorden el risc que suposa la transgressió de la norma

[edita] Corrents d'interpretació dels mites

Historicisme: els mites tenen la seva base en la història real, magnificada pel pas del temps (predominant al segle XIX; abans hi havia la interpretació literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats)
Al·legorisme: el mite funciona com a paràbola o al·legoria per transmetre una veritat (aquesta teoria va sorgir durant el Renaixement)
Mitologia comparada
Evolucionisme: el mite és la forma intermitja entre l'animisme sense relat i la religió estructurada, que absorbeix gran part dels símbols i narracions mítiques
Simbolisme: el mite té un llenguatge propi, proper a l'art, que escapa de la lògica i per tant ha de ser interpretat en clau emotiva, és una naracció dirigia a l'inconscient
Funcionalisme: el mite serveix de justificació per a la situació present
Estructuralisme

[edita] Mitologies d'arreu del món

El Kappa, de la mitologia japonesa.

Els següents articles contenen descripcions de mitologies de diverses cultures o religions. Pel que fa a les religions, aquests articles se centren només en les històries i personatges que es deriven de la seva tradició; vegeu l'article religió per una explicació sobre la doctrina de cada fe.