|
|
EinesEn altres llengües
|
Marco Polo
Marco Polo (Venècia, 15 de setembre de 1254[1] - 9 de gener de 1324, com a molt d'hora però no posterior al juny de 1325[2]) va ser un explorador i mercader, el més famós dels viatgers de la Ruta de la Seda. El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a Àsia abans del seu naixement. Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina, Kublai Khan, net de Genghis Khan. Així que, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'est. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. La tornada la va realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia. Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent professional les seves aventures. Moltes de les seves observacions són precises i comprovables i gràcies a ell, Occident va tenir coneixement d'aquelles terres llunyanes. 
Així, la seva obra Els viatges de Marco Polo va ser, durant molt de temps l'únic referent i va incentivar els viatges i la connexió de pobles molt allunyats a través del comerç per la Ruta de la Seda. Cristòfor Colom va ser un apassionat lector d'aquest llibre.
[edita] AntecedentsUns mesos abans del naixement de Marco, el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo, mercaders de joies, van emprendre un viatge de negocis a Constantinoble, on s'hi varen establir per aprofitar el riu de riqueses que hi transitava des d'orient. Els anys transcorrien, i el comerç impulsava als Polo cap a orient. S'instal·laren llavors més al nord, a Crimea, al port de Soldaia, centre dels comerciants de la regió. Malgrat que a les primeres dècades de la seva expansió conqueridora, a càrrec de Gengis Khan, els mongols deportaren milers d'artesans a la seva capital Karakorum, no van tardar en optar per fer-los produir intensament en el seu lloc d'origen, la qual cosa va permetre que a finals del segle XIII llargues caravanes de camells replets de sedes, ceràmiques, cotons, perfums i productes medicinals creuessin els grans espais de l'Àsia. A principis de la dècada de 1260, Niccolò i Matteo, van decidir sumar-se a les caravanes que, amb la fórmula del comerç tributari, es dirigien a la cort del més occidental dels khans mongols, Berke, el khan de l'Horda d'Or. Els regals dels venecians satisfeien al khan que a la vegada que els emplenava de bens amb els quals podien negociar. Estimulats pels beneficis obtinguts i preocupats per la reconquesta bizantina de Constantinoble del 1261, els dos germans van optar per no retornar i continuar el camí cap a l'Àsia Central, seguint el tram més septentrional de la Ruta de la Seda. 
Endinsats en les terres governades pels mongols, o tàtars, com els anomenaven els europeus, van haver de passar tres anys a Bukhara, a l'Uzbekistan, temorosos de moure's per la guerra que va esclatar entre els dos grans clans mongols, el de Berke i el d'Hülegü. 
Quan el propi il-khan Hülegü va passar per Bukhara de camí a la cort del gran khan, els Polo, i probablement alguns més, van decidir seguir-lo estimulats per l'afirmació d'Hülegü de que el gran khan no havia vist mai llatins (com es deia als europeus occidentals) i estaria encantat de fer-ho. Els Polo van acceptar l'oferiment ja que van advertir l'oportunitat única d'emprendre el comerç directe amb l'Extrem Orient, evitant els mitjancers àrabs i perses, i van veure també la manera de sortir de Bukhara sense problemes. Van tardar un any en creuar el Pamir, entre grans nevades i rius desbordats. Fins el 1265, Niccolò i Matteo no van arribar a la cort de Kublai Khan a Shangdu[3], el Xanadú dels europeus. Sabem poc de la seva estada, ja que Marco Polo només dedica els primers capítols del seu llibre a tot el viatge dels germans Polo, però s'ha de suposar que el khan els hi va proporcionar una atenció distreta, doncs en aquests moments estava absort en la conquesta del sud de la Xina, el riquíssim imperi Song. Quan, després d'una estada de tres anys, es van decidir finalment a partir, Kublai els hi va lliurar les cartes necessàries per garantir-los un retorn còmode i barat ja que el salconduit del gran khan implicava que s'els hi donés allotjament, naus, cavalls i homes per escortar-los d'un país a l'altre.[3] El 1269, van tornar a Venècia després de més de 15 anys de viatge per la Xina. Es van trobar que l'esposa de Niccolò havia mort i havia deixat un fill, el jove Marco que ja tenia 15 anys i el seu pare encara no l'havia vist.[3] Els Polo van restar dos anys a Venècia a l'espera que fos elegit un nou papa després de la mort de Climent IV el 1268. Li havien de donar una carta que els hi havia encomanat Kublai Khan i en la qual es demanava la tramesa de cent missioners i una mica d'oli sagrat de Jerusalem. L'any 1271, trobant-se a Sant Joan d'Acre, Gregori X va rebre la notícia que havia estat elegit papa, i el 19 de novembre va emprendre viatge a Roma. [edita] El viatgeTant bon punt el papa els va poder rebre, els dos germans Polo (aquesta vegada acompanyats per Marco Polo amb disset anys) retornaven a Mongòlia, acompanyats per dos monjos dominicans, Niccolo de Vicence i Guillem de Trípoli, reputat i respectat expert de l'islam, i l'oli sagrat que els hi havia proporcionat el papa. Els dos frares no acabaren el viatge a causa de la por, però els Polo van arribar a Cambaluc i van lliurar els presents del papa a Kublai el 1274.[4] després d'un viatge que va durar quatre anys i els va portar per tot l'Orient mitjà i l'Àsia Central fins arribar a la cort del gran khan. El viatge comença quan Niccolò -deixant també aquesta vegada a la seva actual esposa embarassada-, Matteo i el jove Marco, van embarcar en direcció a Sant Joan d'Acre. La seva primera inquietud fou localitzar Teobaldo de Piacenza, llegat papal, a qui els dos germans ja coneixien del seu anterior viatge, per demanar-li l'autorització necessària per viatjar a Jerusalem. Amb els papers en regla, els tres Polo van navegar cap a Joppe i després van cobrir una jornada de tretze llegües fins a Jerusalem. Teobaldo els va proveir de cartes que acreditaven la demora que els havia ocasionat la mort del papa i el retard en l'elecció del seu successor, i justificava per aquest fet que no portessin els cent monjos. Amb les credencials, els Polo van reprendre el viatge cap a Layas, prop d'Antioquia, però es van trobar una rebel·lió que bloquejava la ruta de les caravanes. Mentre esperaven pacients que es desembarassés el camí van rebre un correu d'Acre. Teobaldo, amb el nom de Gregori X, era el nou papa. Els Polo van tornar a Acre a la recerca dels cent doctors cristians. Només els van proporcionar dos frares predicadors que, per si fos poc, els abandonarien, aterrits, uns dies més tard quan, de nou a Layas, van ensopegar amb Baibars, el Ballester, rei dels mamelucs i invasor del país, que representava un greu perill per als viatgers. Sembla que després de travessar la Petita Armènia, de la qual en va descriure el comerç, la cacera i els costums de la seva gent, van arribar a Anatòlia, terra de teixidors de les catifes més boniques del món, i d'allà a la Gran Armènia, on va veure una font de la qual brollava un oli negre que no era utilitzat com a aliment (petroli). Van visitar després Mossul, on es fan les teles més belles d'or i seda, i es va extasiar a Tabriz davant del major mercat de perles del globus. A Saba, va dir haver admirat les tombes dels tres Reis Mags, i, a Kerman, les famoses turqueses, que porten aparellada la dissort amorosa de qui les posseeix, perquè es creu que provenen dels esquelets de les persones desgraciades en amors. Van ser atacats per bandits i van intentar fatigosament arribar a Ormuz, des d'on pretenien embarcar-se cap a la Xina. Una vegada allà, van canviar els plans en vista del risc que suposava la poca solidesa dels vaixells. Van emprendre llavors direcció al nord-est i es van internar al continent fins a Tunocain, després de creuar regions desèrtiques. Els dies van transcórrer esgotadors fins a arribar a Bactres, a l'Afganistan septentrional, i trobar un llarg i merescut descans a Balashan, on la caravana es va detenir un temps. El juny de 1275 van arribar per fi a Xanadú, la residència estiuenca del monarca, que fugia durant uns mesos de la calor de Cambaluc, la capital. El monjo tibetà i confident de Kublai Khan, Drogön Chögyal Phagpa (1235-1280) esmenta al seu diari que un amic estranger de Kublai Khan, que possiblement era un dels membres de la família Polo o fins i tot Marco Polo, encara que, desafortunadament, no dóna cap nom.[5] El sobirà mongol, segons el propi Marco, va prendre gran afició pel més jove del grup i el va enviar a les terres del sud-est, recentment incorporades a l'imperi mongol. És per aquest motiu que segurament Marco hauria creuat tota la Xina fins arribar a Pagan, a Birmània. El 1292, després d'haver-se passat 17 anys per l'Extrem Orient, els Polo van tornar per mar fins arribar a Venècia el 1295. La sortida del país no va ser fàcil ja que Kublai no els deixava marxar. La mort de Bolgana, mare i esposa d'Argón, rei de Pèrsia i nebot de Kublai, va servir d'ajuda d'aquests presoners de luxe, i els missatgers que va enviar a Pequín a la recerca d'una nova esposa van ser la clau que els va obrir la porta, ja que van demanar regressar a Pèrsia amb el consell i la companyia d'aquells viatgers tan experimentats. Kublai no va poder negar-se i els va deixar partir. Marco ja tenia 40 anys, es va casar i va tenir tres filles. Des de llavors va portar els seus negocis i com la resta de conciutadans oferint els seus serveis a la República en els seus frequents conflictes. [edita] El llibreEn una d'aquestes missions va caure en mans dels genovesos que el van fer presoner durant un any entre 1298 i 1299. D'entre els seus companys de cel·la hi havia Rustichello de Pisa, home de lletres i aventures, una de les quals havia sigut la participació en la Novena Croada (1271-1272). Va ser Rustichello qui va embastar i donar forma a les històries que Marco Polo li anà explicant durant el captiveri. Marc Polo, que va fer una crònica minuciosa i àmplia de tot allò que va veure, va dedicar només una breu pàgina a la ruta precisa que van seguir des de Venècia a Xanadú. [edita] ControvèrsiaRecents estudis científics afirmen que els viatges i les històries documentades en el llibre Els viatges de Marco Polo són falses. Aquests estudis sostenen que potser Marco Polo va arribar a la Xina -encara que molt improbablement- però que és totalment fals que va reunir-se amb els monarques d'aquells països. Una de les moltes proves és que descriu la indumentària de l'alta societat xinesa com una barreja entre les vestimentes genoveses i turques, on sí que s'hi va estar una llarga temporada, car els Polo tenien una factoria de teles en aquell país. Un altre detall que fa malpensar és l'omissió de la Gran Muralla que voreja el corredor de Gansu per on el mercader venecià va entrar a la Xina. També és veritat que és el tram on la muralla és menys espectacular i es confon més amb el seu entorn.[3] [edita] Referències
|
