|
|
Eines |
Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Barcelona des de la conquesta franca de Barcelona i la creació del comtat l'any 801 fins als Decrets de Nova Planta i la integració al regne d'Espanya l'any 1714.
[edita] Comtes nomenats pels reis francs
Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus.
[edita] Comtes hereditaris
A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França. [edita] Casal de Barcelona
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França.
L'any 1137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó Ramir II, cosa que comportarà la unió dinàstica amb el regne d'Aragó i la creació de la Corona d'Aragó. A partir d'aquí els comtes de Barcelona són també reis d'Aragó.
Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima. [edita] Interregne
[edita] Dinastia Trastàmara
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra contra Joan II (també coneguda com la Guerra civil catalana) 
Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II)
El 1472 Joan II entra a Barcelona, obliga els rebels a rendir-se i recupera el tron.
Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre d'altres títols), són també reis de Castella. [edita] Dinastia Habsburg (o casa d'Àustria)
Entre el 1640 i el 1652 s'esdevé la Guerra dels Segadors. Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a València, on continuava regnant Felip III)
El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló.
L'any 1700, Carles II mor sense descendència: comença la Guerra de Successió Espanyola. [edita] Guerra de Successió Espanyola
Amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), es deroga el Consell de la Corona d'Aragó i els estats de la Corona catalano-aragonesa excepte la Val d'Aran són annexionats al Regne de Castella posant-se sota la governació del Consell de la Corona de Castella, que esdevindrà més endavant el Consell Reial. Es pot considerar que de facto, neix el Regne d'Espanya, tot i que aquest Regne només existeix en virtut de la Constitució. El primer en usar el títol de Rei d'Espanya serà Josep Bonaparte al 1808, en virtut de l'article 4 de la Constitució de Baiona, i en plural, Rei de les Espanyes. El títol de comte de Barcelona esdevé un dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya. [edita] Joan de BorbóDurant el règim franquista (1939-1975), l'hereu exiliat al tron espanyol, Joan de Borbó, va fer servir el títol de Comte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermèdia per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. A la mort de Franco, el 1975, Joan Carles I, fill de Joan de Borbó, va ser proclamat Rei d'Espanya. Dos anys més tard, Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya i els altres drets dinàstics al seu fill, fet que significà el veritable restaurament de la monarquia. En el mateix acte, li va demanar permís al rei (i aquest li va concedir) per seguir fent servir el títol de Comte de Barcelona, i el va fer servir fins a la seva mort l'any 1993. [edita] Vegeu també[edita] Enllaços externs
|
