|
|
Eines |
Joan Fuster i OrtellsJoan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - ídem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia. Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
[edita] BiografiaLa seua família era de procedència camperola. La primera excepció va ser el seu pare (dirigent local del Partit Carlista), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Joan Fuster, doncs, no va ser un home de lletres per tradició familiar. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb una formació autodidacta que el portarà fins a l'ofici de crític i columnista. Un any més tard va publicar a l'almanac de Las Provincias el seu primer article escrit en català: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, es va llicenciar en Dret, i durant uns anys fa d'advocat a Sueca, on va residir sempre. Paral·lelament escrivia col·laboracions periòdiques a la premsa, una de les facetes més constants de la seua producció: Valencia, Levante, Jornada i també al setmanari barceloní Destino i en algunes revistes catalanes que veien la llum a l'estranger. A Mèxic, precisament va ser publicat un fascicle titulat La literatura catalana a la Renaixença. Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La poesia fusteriana, recollida després en el volum Set llibres de versos (1987), s'insereix en una línia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric. El 1954 el filòleg i editor Francesc de Borja i Moll li editava a Mallorca l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat, amb el qual iniciava una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seua obra, començat tambié llavors, va ser el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entrava així en un procés personal de professionalització al mateix temps que es produïa tot un procés de comprensió de la realitat valenciana. Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals. És un conjunt d'escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l'escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. Al llarg de la seua trajectòria intel·lectual va haver de véncer diverses adversitats: censura, hostilitats oficials i oficioses, falta de mitjans, absència d'ambient cultural propici, silenci dels mitjans de comunicació locals. Als anys seixanta del segle XX la seua obra va esdevenir més incisiva i polèmica, la qual cosa el va portar a exercir d'intel·lectual d'incidència frondosa i eficaç. Col·labora en Correo Catalán (1961-66). La seva dedicació als temes valencians va culminar el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qüestió de noms i El País Valenciano. A Nosaltres, els valencians Fuster proposa la "reconstrucció nacional" del País Valencià dintre d'un marc format pels territoris de parla catalana, els Països Catalans. Jaume Pérez Montaner, estudiós de l'obra de Fuster, diu de Nosaltres, els valencians:
Va continuar dins d'aquesta temàtica a Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) i Ara o mai (1981), entre d'altres. L'obra de Fuster, a més de ser diversa quant a temes, també ho és quant a tècniques i gèneres. Ha utilitzat sobretot la forma de l'assaig llarg, El descrèdit de la realitat, Les originalitats; però també l'aforisme, Judicis finals; el dietari íntim, Indagacions possibles, Causar-se d'esperar. Dels escrits d'història i crítica literària cal destacar els estudis sobre Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla, Salvador Espriu, etc. Com a historiador de la llengua destaca la col·laboració en el segon volum de la Història de Catalunya. Dels milers de pàgines que Fuster va escriure, les seues Obres completes (Edicions 62), només recullen una part mitjanament significativa. El 1975 li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1979 va fundar la revista de pensament L'Espill, editada en la seua primera època per Tres i Quatre i des de l'hivern del 1999 pel Servei de Publicacions de la Universitat de València. L'11 de setembre del 1981, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el domicili de Fuster va patir un atemptat terrorista amb bomba que va causar importants destrosses a la seua biblioteca i arxiu. N'havia patit un altre similar, per bé que d'efectes més reduïts, al novembre del 1978. Cap dels dos no va ser reivindicat. El 1983 es va incorporar com a professor contractat a la Universitat de València per a impartir l'assignatura d'Història de la Llengua. El mateix any va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any més tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1985 es va doctorar en filologia catalana a la Universitat de València amb l'estudi i l'edició de "La Regla del Convent de Sant Josep de València" i el 1986 va obtenir la càtedra de literatura en la mateixa universitat. Els darrers anys de la seua vida va suspendre gairebé del tot l'activitat pública i més directament política, i es va dedicar a la investigació i a la càtedra universitària. Fruit d'aquest treball són els estudis reunits a Llibres i problemes del Renaixement (1989). Va ser membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i membre la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions. Va formar part del Consell Valencià de Cultura, de l'Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana. Va ser promotor i primer president d'Acció Cultural del País Valencià (1978) i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991). Va morir a Sueca el 21 de juny del 1992. A títol pòstum la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Universitat Jaume I de Castelló va organitzar actes en homenatge seu. Les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d'un premi d'assaig que porta el seu nom. El 1995, la Generalitat Valenciana va signar amb l'ajuntament de Sueca un conveni per a convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d'estudi en memòria de l'escriptor. Es va comprar la casa de Sueca a l'hereu de Joan Fuster Josep Palacios. Segons l'acord de compra, l'immoble, una mica reformat, havia de ser la seu de la Biblioteca Valenciana i hauria d'acollir els 25.000 llibres de la col·lecció particular de l'escriptor, els seus documents, tant literaris com personals, i les seues obres artístiques, entre les quals hi ha quadres de Miró, Tàpies i Josep Renau i escultures d'Alfaro. Amb aquest objectiu, l'ajuntament de Sueca va adquirir poc després la casa adjunta per a disposar de més espai. El 1998, però, els marmessors de Joan Fuster van retirar a la Generalitat Valenciana la custòdia del llegat de l'escriptor per incompliment dels acords. Mentrestant, el 1997, l'Ajuntament de Sueca i els marmessors de l'escriptor van declarar l'Any Fuster, que va constar d'un conjunt d'actes per a commemorar el 75é aniversari del naixement de l'escriptor i el cinqué des de la seua mort. [edita] ObraL'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions: [edita] Assaig
[edita] Poesia
[edita] Bibliografia
[edita] Vegeu també[edita] Enllaços externs
Categories: Acció Cultural del País Valencià | Filòsofs en català | Filòsofs valencians contemporanis | Escriptors valencians contemporanis en català | Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC | Premis d'Honor de les Lletres Catalanes | Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya | Suecans | Premis d'Honor Lluís Carulla |
|||||||||||||||||||||||||
