|
|
Eines |
Economia PostkeynesianaL'economia postkeynesiana és una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes. Difereix de les idees de Keynes i l'economia keynesiana aixà com de la nova economia keynesiana emfatitzant els següents punts:
Els economistes postkeynesians creuen que el capitalisme no te cap tendència natural a retornar a la situació de plena ocupació, que la inversió és l'element determinat del nivell de demanda agregada en una economia tancada (o suficientment gran) i que les decisions en el nivell i la direcció d'inversió es realitzen com a anticipació d'esdeveniments futurs que no poden ser coneguts, ni tan sols probabilÃsticament, per els individus. Els postkeynesians emfatitzen la necessitat d'una polÃtica fiscal que fomenti l'ocupació i una polÃtica activa de rendes que estimuli la demanda agregada. L'escola postkeynesiana generalment centra el seu anà lisi en la macroeconomia. Alguns es fixen els els institucionalistes en l'anà lisi microeconòmic. La major part del desenvolupament postkeynesià es publica al Journal of Post-Keynesian Economics (fundat per Sidney Weintraub i Paul Davidson). [edita] Elements essencials[edita] Economia polÃticaEls postkeynesians entenen l'economia com a economia polÃtica, emmarcada dins de les ciències socials. [edita] Demanda efectivaEl principi de demanda efectiva planteja que la producció s'ajusta a la demanda. És a dir, que tant a curt com a llarg termini l'economia és dirigida per la demanda i no per les restriccions en l'oferta. [edita] La inversióLa inversió és el motor de l'economia i el determinant del nivell de demanda agregada. La inversió, per tant, serà el punt de partida de l'anà lisis postkeynesià . [edita] Subsistemes dinà micsL'economia està formada per diferents subsistemes dinà mics que "tendeixen" a un cert equilibri general a llarg termini. L'existència d'aquests subsistemes dinà mics fa que la inestabilitat sigui inherent al sistema. [edita] Temps històric dinà micEl temps lògic és el "tipus de temps" present en la majoria de models econòmics. Per exemple en els exercicis d'està tica comparada (habituals en la teoria neoclà ssica) l'equilibri és pertorbat i automà ticament el model es mou cap a un nou equilibri sense tenir en compte el procés per al qual s'arriba a aquest nou equilibri. En canvi, en el temps històric l'economia és un procés dinà mic i no existeix un estat d'equilibri. A més, les decisions d'un perÃode estan marcades per les decisions del perÃode anterior, per tant pot ser difÃcil i costós tirar endarrere una decisió. En aquest sentit els economistes postkeynesians presten més atenció al procés de canvi i d'arribada que no pas a la situació d'equilibri en si mateixa. [edita] Producció i escassetatSi els economistes neoclà ssics posen l'èmfasi de l'economia en gestionar recursos escassos, els postkeynesians neguen aquesta escassetat i denuncien que es produeix per sota de la frontera de posibilitats de producció (ex. l'existència d'atur demostra que hi ha recursos, en aquest cas treball, que no estan essent utilitzats) i que per tant el problema no és assignar uns recursos escassos sinó superar l'escassetat quan aquesta es produeix. [edita] Flexibilitat de preusLa flexibilitat de preus té efectes nefastos sobre l'economia ja que actuen com a factor desestabilitzador. La flexibilitat dels salaris reals reduirà la demanda efectiva en disminuir el poder de compra dels treballadors. L'economia postkeynesiana, contrà riament a l'economia neoclà ssica creu que l'efecte renda prima per sobre l'efecte substitució. [edita] La naturalesa endògena del dinerA diferència de l'economia neoclà ssica, el diner es considera endogen i la seva oferta està regulada pel mercat de diner. En conseqüència, el diner i les variacions i la polÃtica monetaries afecten l'economia real tant a curt com a llarg termini. [edita] La economia monetà ria de produccióEls models han de tenir en compte que els contractes en pacten en termes d'unitats monetà ries corrents i no en unitats de producte. Les famÃlies no disposen normalment dels actius fÃsics que necessiten les empreses sinó actius financers. La major o menor predisposició a renunciar als actius menys lÃquids pot provocar crisis. [edita] La incertesaEl concepte postkeynesià d'incertesa és l'incertesa radical. El futur és imprevisible. No es pot ni tan sols conèixer probabilÃsticament ja que es desconeixen tant les probabilitats a assignar com el conjunt d'estats possibles. Per tant, l'únic que importa és la confiança del decisor. El concepte d'incertesa radical està estretament vinculat amb el de temps històric. Usant termes de la fÃsica, el món és no ergòdic. És a dir, no es poden realitzar prediccions del futur en base a l'anà lisi estadÃstica i estudis economètrics del passat. Les expectatives cobren una gran importà ncia. Les expectatives sobre la demanda efectiva són les que determinen les expectatives empresarials que determinaran la inversió i el nivell de producció i el nivell d'ocupació. [edita] Les institucionsLes institucions tenen una importà ncia cabdal per a l'economia postkeynesiana, especialment en l'anà lisi a curt termini. El concepte institució s'ha d'entendre en context à mpli i els postkeynesians l'adopten dels antics institucionalistes com Thorstein Veblen i John R. Commons i en aquest sentit presten també especial atenció al context històric social i polÃtic en el qual es desenvolupa l'economia. [edita] Pluralisme d'idees i mètodesLa realitat és multiforme, la qual cosa justifica l'existència de diversos mètodes i teories aparentment rivals. [edita] TendènciesL'escola postkeynesiana és un conjunt d'economistes o lÃnies de pensament molt heterogènies. Aixà es poden distingir tres tendències principals:
[edita] Principals economistes postkeynesians
[edita] Enllaços externs
[edita] Referències
|
