Domini públic

Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre dret espanyol. Podeu ajudar a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. El material no verificable podria ser eliminat.

Símbol del domini públic

Segons el dret comú espanyol són de domini públic, segons l'article 339 del Codi Civil espanyol, els béns destinats a l'ús públic, com els camins, canals, rius, torrents, ports, i ponts construïts per l'Estat, les ribes, i riberes, platges, rades, i anàlegs. També són bens públics aquells que pertanyen privativament a l'Estat, sense ser d'us comú, i destinats a algun servei públic o a fomentar la riquesa nacional, com les murades, fortaleses, i les altres obres de defensa del territori. També ho son les mines mentre no s'atorgui la seva concessió.

Els béns poden ser de domini públic o propietat privada (article 338 del Codi Civil).

Els autors d'obres intel·lectuals tenen l'anomenat dret moral (article 14 de la Llei de Propietat intel·lectual). El dret moral comprèn uns drets irrenunciables i inalienables:

• Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.
• Determinar si aquesta divulgació s'ha de fer sota el seu nom, amb pseudònim o sign, anònimament.
• Exigir el reconeixement de la seva condició d'autor.
• Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir deformació, modificació, alteració o atemptat en perjudici dels seus interessos legítims o de la seva reputació.
• Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de bens d'interès cultural.
• Retirar l'obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, amb indemnització de danys als titulars de drets d'explotació. Si posteriorment l'autor vol tornar a explotar l'obra haurà d'oferir preferentment els drets al titular anterior, en condicions similars a les originals.
• Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, en poder d'un tercer, per tal de exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui. Aquest dret no permet exigir el desplaçament de l'obra i l'accés es farà en el lloc i de la manera que ocasioni menys incomoditats al posseïdor, que en algun cas podrà tenir dret a indemnització.

Mort l'autor aquests drets correspondran a la persona designada per l'autor, i, quan falti, als hereus. Si aquestes persones no existeixen, o s'ignora on estan, l'Estat, les Comunitats Autònomes, les corporacions locals, i les institucions públiques.

Els drets d'explotació d'una obra duren tota la vida de l'autor, i setanta anys des de la seva mort o des de que s'hagi declarat aquesta. ^[1]

La transformació d'una obra, és a dir, la seva traducció, adaptació, o modificació, de tal manera que esdevingui una obra diferent ^[2], en el cas de bases de dades és també una transformació la reordenació, dona els drets de propietat intel·lectual a l'autor de la transformació, sense perjudici dels drets de l'autor de l'obra original.

[edita] Referències

1. ↑ article 26 de la Llei de propietat intel·lectual
2. ↑ article 21 de la Llei de propietat intel·lectual

Aquest article sobre Dret és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.