|
|
EinesEn altres llengües
|
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut als antics Regnes de Castella i de Navarra parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països dels continents americà, africà i asiàtic, per 450 milions de persones (en l'anomenada Hispanitat), i per més de 500 milions si s'inclouen els que la parlen com a segona llengua. És la llengua materna més parlada al món darrera el xinès mandarí. És la llengua més estudiada al món com a segona llengua darrera l'anglès. És llengua oficial a l'Organització de les Nacions Unides. Pertany al grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar (+90%), evidenciant també la influència de l'àrab - gran quantitat de paraules provinents d'aquesta llengua- així com del basc (evolució fonètica).
[edita] HistòriaLa llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del llatí vulgar, amb possible influència de les llengües cèltiques i del basc. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: vita, castellà: vida), la palatalització (llatí: annum, castellà: año), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: terra, castellà: tierra; llatí: novum, castellà: nuevo); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques. Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica. El primer diccionari Llatí-Castellà (Gramática de la Lengua Castellana), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. Després del segle XVI, la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'Àsia per la colonització espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i al Sàhara Occidental. [edita] Distribució geogràficaEl castellà és una de les llengües oficials de les Nacions Unides, de la Unió Europea i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més gran de parla castellana resideixen a Colòmbia (44 milions), Argentina (39 milions), Espanya (44 milions) i els Estats Units (40 milions). El castellà es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolívia (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (co-oficial amb el guaraní), Perú (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i Xile. Als Estats Units és co-oficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.
[edita] FonologiaEl sistema consonant del castellà va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llengües ibèriques:
No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "ladino", que és parlada per els descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el segle XV. [edita] Variacions dialectalsLes variacions dialectals a les regions d'Espanya i d'Amèrica són mínimes atesa la seva gran extensió territorial i el seu elevat nombre de parlants nadius. La pronunciació basada en la llengua escrita és considerada l'estàndard internacional, encara que hi ha diferències regionals. [edita] s, c, z, xA la regió nord-central d'Espanya, la c i la z tenen un so interdental vocal fricatiu (θ). Al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica, es pronuncien com la s. La x, al nord de Espanya usualment es pronúncia com la s en posició postvocàlica, a Llatinoamèrica en la parla formal manté el seu so ks. [edita] Pronoms personals
El castellà té tres pronoms personals de la segona persona del singular: tú, usted i vos. Tú i vos són informals a les respectives zones on es fan servir. Antigament a Espanya vos era molt formal. Usted és gairebé universalment formal, amb excepció de part de Colòmbia. Vos és utilitzat en lloc de tú a l'Argentina, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, l'Equador, el Paraguai i l'Uruguai. El castellà té dos pronoms personals per a la segona persona del plural: vosotros i ustedes. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica i la major part de Canàries, només s'utilitza ustedes formal i informalment, vosotros és considerat molt arcaic. A Andalusia occidental de vegades es combina ustedes amb conjugació de la segona persona del plural: "Ustedes cantáis". La conjugació de la segona persona del singular difereix força a les diferents regions de parla castellana. Aquestes són algunes formes per a dir "tu parles", utilitzant el pronom que es considera informal a les següents regions o països:
Una altra diferència és l'ús del passat pefecte (yo he viajado) a Espanya, referit a un fet recent, quan a Llatinoamèrica s'usa el passat simple (yo viajé). [edita] Pàgines relacionades[edita] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
